Premi Jordi Dauder: FRANCESC BETRIU

Atenció: s'obre en una nova finestra. ImprimeixCorreu electrònic

Francesc Betriu va néixer a Organyà (Alt Urgell) el 1940. És director de cinema i té una llarga carrera. L’any 2014 va rebre el Premi Sant Jordi d’Honor per la seva obra. Va estudiar Ciències Econòmiques i Polítiques, i és diplomat en Sociologia. Durant la dècada dels 60 va treballar com a corresponsal per a la revista Fotogramas i va dirigir la  Revista Española de Sociología (1964-65).

La seva carrera artística va iniciar-se dins el  món del teatre, amb un grup independent anomenat Los Goliardos i com a director escènic de la companyia Mesti. En paral·lel, s’especialitzà en Direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia on va rodar amb el seu company Pedro Costa, el documental Los Beatles en Madrid (1965), el qual fou prohibit per la censura franquista.

El 1969 fundà la productora In-Scram, la qual  va produir 13 curtmetratges, amb 13 directors nous. Gente de mesón i Bolero de amor són els seus dos primers curtmetratges. L’any 1972, debutà com a director de llargmetratges amb Corazón Solitario.

Al llarg de la seva carrera, ha participat als Festivals de Venecia, Locarno, San Sebastian, Mar del Plata, San Francisco, Valladolid, Houston, Los Ángeles, Praga, Nantes, Roma o Màlaga. Entre altres premis, ha rebut el Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola per Corazón Solitario; el Premi de la 1a Mostra del Cinema Mediterrani de València per Los Fieles Sirvientes, Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, a la millor pel·lícula, per La Plaça del Diamant; el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor film i director per Sinatra, Premi “Serie del Año” al Festival de Valladolid per Un dia volveré; i el Premi del Festival de Nantes al millor documental per Mònica del Raval.

Tornar amunt