Premi Ángel Fernandez Santos: GERARDO SÁNCHEZ

Atenció: s'obre en una nova finestra. ImprimeixCorreu electrònic

El 30 de setembre de 1960 vam nàixer Els Picapiedra i jo. De petit l’àvia ens portava als meus germans i a mi, al Cine Usera, un dels cinemes que hi havia a la mançana. Ens hi portava perquè coneixia l’encarregat i, un dimecres sí i un altre també, ens hi colava. Amb el temps he volgut veure això com una mena de prova cinèfila a la manera “La nuit américaine”. El fet que després, a l’escola, fes un curs de cine, on vaig veure El corredor sin retorno semblava el més natural encara que no ho fos l’any 1973. Com tampoc no ho era, penso, veure a la UHF de TVE de llavors a B/N i al programa Cineclub pel·lícules com Nosferatu, El manuscrito encontrado en Zaragoza o El hombre ilustrado. Em va agafar per estudiar Ciències de la informació, en la variant d’Imatge i so ja que l’Escola de Cine havia desaparegut. Vaig treballar a la verema durant 40 plujosos dies durant la tardor de 1978 per poder comprar-me la càmera de Súper 8. Durant anys veia 5 o 6 pel·lícules diàries. Vaig ser ratolí de filmoteca igual que ara ho sóc de videoteca. Vaig començar a treballar a TVE durant el Mundial 82 com a mesclador i després com a muntador. Igual que David Lean o Robert Wise. En vaig aprendre molt enganxant planos. L’any 1997 vaig treballar al Canal 24 hores, que era nou i jo hi feia reportatges com a redactor-muntador. Durant 10 anys en vaig fer més de 1000, i des de l’any 2000 col·laborava setmanalment amb el programa Días de Cine. Em penso que, com que tenia fama de saber-ho gairebé tot sobre cine (degut a la meva bona memòria i també per la meva vehemència) em van oferir dirigir Días de Cine, i així va començar la meva etapa com a director l’any 2009, després d’haver-ne estar subdirector l’any 2008. Vaig tenir la sort de codirigir un Imprescindibles sobre Elías Querejeta amb el meu company i amic Alberto Bermejo, encara que el major repte és, encara avui, fer de Días de Cine, un programa que sigui cada setmana una mica millor que l’anterior i que pugui transmetre, al menys una part de la meva passió pel cine que m’acompanya des d’aquelles tardes dels dimecres al cine Usera.


Tornar amunt